押忍 OSU : molt més que una paraula en el Karate

8 ago

7 min de lectura

El significat i l’esperit d’OSU en el Karate Kyokushin

Hi ha paraules que formen part del Karate des del primer dia que entrem en un dojo. Una de les primeres que escoltem, i probablement una de les que més repetirem al llarg dels anys, és OSU.

La diem quan entrem al dojo, quan saludem el Sensei o un Senpai, quan rebem una indicació, abans de treballar amb un company o quan acabem l’entrenament. Al principi és fàcil entendre-la simplement com un “sí”, un “entès” o una forma de salutació.

Amb els anys, però, descobrim que darrere d’aquesta paraula hi ha molt més.

En Kyokushin, OSU està estretament relacionat amb una manera d’entendre l’entrenament i, en certa manera, també amb una manera d’afrontar les dificultats.

És aquí on apareix un concepte especialment important:

Osu no Seishin (押忍の精神), l’esperit d’OSU.

D’on ve la paraula OSU?

OSU s’acostuma a representar en japonès amb els caràcters 押忍 i podem trobar-la escrita com OSU, OSSU o OSS. Aquesta última forma s’ha fet molt habitual fora del Japó, en part perquè la “u” final japonesa pot sonar molt feble i arribar a ser gairebé imperceptible per a una oïda occidental.

Sobre el seu origen hi ha diferents explicacions. OSU no va néixer exclusivament dins del Karate ni del Kyokushin, i el seu ús està relacionat també amb ambients esportius, universitaris i marcials japonesos.

Per això convé diferenciar l’origen històric de la paraula de la interpretació filosòfica que ha adquirit posteriorment dins de les arts marcials.

En el món del Budo s’ha estès una interpretació dels dos caràcters que resulta especialment significativa per al karateka. 押 transmet la idea d’empènyer o pressionar, mentre que 忍 està relacionat amb suportar, resistir i perseverar.

D’aquí neix una de les interpretacions més conegudes d’OSU:

“Perseverar sota pressió.”

No hem de confondre aquesta interpretació marcial amb una etimologia històrica definitivament demostrada, però és fàcil entendre per què ha arrelat amb tanta força dins del Kyokushin.

OSU s’entén entrenant

Hi ha coses del Karate que es poden explicar i d’altres que s’entenen millor després d’haver-les viscut.

Durant un entrenament exigent arriba aquell moment en què les cames pesen, falta aire, els braços ja no responen igual i la ment ens diu que ja n’hi ha prou. El Sensei demana una repetició més i la resposta és:

OSU.

En aquell moment no estem dient simplement “sí”. Estem dient:

“Continuo.”

Aquesta és probablement una de les maneres més senzilles d’entendre què representa OSU dins del dojo.

Perseverar, però, no significa entrenar irresponsablement, ignorar una lesió o demostrar que som més durs que els altres. El Karate també ens ha d’ensenyar a conèixer el nostre cos i els nostres límits.

Amb el temps aprenem a diferenciar entre no poder continuar i voler parar simplement perquè allò que estem fent és difícil.

Aquesta diferència també forma part de l’aprenentatge.

Respecte, humilitat i disciplina

OSU no està relacionat únicament amb l’esforç físic.

Quan saludem amb OSU estem reconeixent la persona que tenim al davant: el Shihan, el Sensei, els nostres Senpai, els companys o l’adversari. També mostrem respecte pel dojo, el lloc on entrenem i aprenem.

Aquest respecte no depèn del cinturó que portem.

Amb els anys podem adquirir més experiència, millorar tècnicament i avançar de grau, però això no ens situa per damunt dels altres. Un karateka pot ser molt fort i tenir una gran tècnica, però sense respecte i humilitat faltarà una part essencial del Karate.

OSU també implica saber escoltar.

Quan el Sensei ens fa una correcció i responem OSU, aquesta resposta hauria de significar que hem escoltat, que hem entès la indicació i que intentarem aplicar-la. No serveix de gaire respondre amb un OSU molt fort si després no prestem atenció.

I si no hem entès alguna cosa, preguntem.

Reconèixer que no sabem també és una forma d’humilitat.

La disciplina completa aquests valors. És fàcil entrenar quan estem motivats, tenim energia i tot va bé. La disciplina apareix sobretot aquells dies en què no tenim tantes ganes, però igualment entrem al dojo, ens posem el karategi, saludem i comencem a treballar.

OSU en Kyokushin

En Kyokushin, OSU ha adquirit una importància especial.

El Karate desenvolupat per Sosai Masutatsu Oyama va donar una gran importància a l’entrenament exigent, la disciplina, la perseverança i la superació personal.

El Kyokushin ens posa sovint davant de les nostres pròpies limitacions. El cansament, la por, la frustració, la pressió, el contacte i, moltes vegades, el nostre propi ego formen part del camí.

Per això la idea de perseverar sota pressió encaixa tan bé amb la manera d’entendre el Kyokushin.

No entrenem per demostrar que som invencibles. Entrenem, entre moltes altres coses, per descobrir com reaccionem quan les coses es tornen difícils.

I és precisament en aquests moments quan OSU deixa de ser només una paraula.

Quan diem OSU al dojo?

En un dojo de Kyokushin podem escoltar OSU moltes vegades durant una mateixa classe.

El fem servir en entrar i sortir del dojo, en saludar el Shihan, el Sensei o els Senpai, quan rebem una instrucció i abans o després de treballar amb un company. També apareix durant els moments més exigents de l’entrenament i forma part del respecte i l’agraïment amb què finalitzem la pràctica.

Però OSU no hauria de convertir-se en una resposta automàtica.

No és una paraula japonesa que substitueixi universalment “hola”, “adéu”, “gràcies”, “sí” o “d’acord”. El seu ús té un context cultural concret i ha estat especialment relacionat amb determinats ambients esportius, universitaris i marcials.

Tampoc dins del dojo hem de respondre OSU a tot sense pensar. Si no entenem una explicació, preguntem. Si tenim una lesió, la comuniquem. Si hem d’explicar alguna cosa, parlem.

OSU ha d’acompanyar la nostra actitud, no substituir-la.

OSU o OSS?

Les dues formes són habituals dins de les arts marcials.

Podem trobar OSU, OSSU i OSS. La forma OSS s’ha popularitzat molt internacionalment, mentre que OSU reflecteix millor una de les formes habituals de romanitzar l’expressió japonesa.

La pronunciació japonesa, especialment l’afebliment de la vocal final, ajuda a entendre per què molts occidentals escolten una cosa semblant a “OSS”.

Al final, però, discutir excessivament sobre si hem d’escriure OSU o OSS ens pot fer perdre de vista una qüestió molt més important: què volem expressar quan ho diem.

Osu no Seishin — 押忍の精神

I aquí arribem probablement al concepte més important.

Osu no Seishin (押忍の精神) es pot entendre com “l’esperit d’OSU”.

Podem aprendre a pronunciar OSU durant la nostra primera classe. Comprendre realment el seu esperit, en canvi, ens pot portar molts anys d’entrenament.

Dins de la tradició Kyokushin, l’Osu no Seishin està profundament relacionat amb valors com el respecte, la gratitud i la perseverança.

尊敬 — Sonkei — Respecte

Respecte envers els qui ens ensenyen, els nostres companys, els adversaris, el dojo i nosaltres mateixos.

感謝 — Kansha — Gratitud

Agraïment a qui ens ensenya, a qui entrena amb nosaltres, a qui ens corregeix i a qui ens ajuda a avançar. Fins i tot les persones que ens posen en dificultats poden ajudar-nos a descobrir allò que hem de millorar.

忍耐 — Nintai — Paciència i perseverança

Acceptar que aprendre requereix temps. Continuar treballant quan una tècnica no surt. Caure, aixecar-se i tornar-ho a intentar.

Aquests conceptes expliquen molt millor OSU que qualsevol traducció literal.

Dir OSU i viure OSU

Dir OSU és fàcil.

Podem aprendre a fer-ho el primer dia.

El difícil és mantenir el seu significat quan realment se’ns posa a prova.

Quan rebem una correcció i som capaços d’acceptar-la sense excuses.

Quan perdem un combat i respectem qui ens ha vençut.

Quan guanyem i continuem sent humils.

Quan entrenem amb algú menys experimentat i sabem controlar la nostra força.

Quan ajudem el company que acaba de començar.

Quan estem cansats i, si podem continuar, fem un últim esforç.

I també quan ningú ens mira i continuem fent correctament allò que sabem que hem de fer.

Aquí és on comencem a entendre el veritable significat de Osu no Seishin.

OSU més enllà del dojo

Potser aquesta és la part més important de totes.

Si el que aprenem amb OSU només serveix durant l’hora que dura una classe, probablement ens estem deixant una part essencial del Karate.

Fora del dojo també trobarem dificultats. A la feina, als estudis, en les nostres responsabilitats, en les relacions personals o davant de situacions que no podem controlar.

El Karate no farà desaparèixer aquests problemes.

Però els anys d’entrenament poden ensenyar-nos una manera diferent d’afrontar-los: mantenir la calma, respectar, tenir humilitat, valorar els altres, perseverar i continuar avançant.

Per això hi ha una diferència entre dir OSU i viure OSU.

Quan un alumne entra per primera vegada en un dojo i escolta aquesta paraula, probablement pensa que acaba d’aprendre una expressió japonesa.

Amb el temps pot descobrir que estava començant a aprendre alguna cosa molt més profunda.

OSU és la paraula.

Osu no Seishin és l’esperit que hi ha al darrere.

I aquest esperit no es demostra cridant OSU més fort que ningú, sinó intentant portar a la pràctica els valors que representa, tant dins com fora del dojo.

Respecte quan seria més fàcil enfrontar-se.

Gratitud quan seria més fàcil exigir.

Humilitat quan el nostre ego es vol imposar.

Disciplina quan desapareix la motivació.

Perseverança quan seria més fàcil abandonar.

Això és 押忍の精神 — Osu no Seishin.

OSU no és només una cosa que diem. És una cosa que entrenem i que, amb els anys, intentem portar amb nosaltres fora del dojo.

OSU!

Nota històrica

L’origen exacte de 押忍 (OSU/OSS) ha estat objecte de diferents interpretacions i investigacions. La coneguda explicació basada en els conceptes de 押, “empènyer o pressionar”, i 忍, “suportar o perseverar”, està profundament arrelada en la tradició marcial i representa especialment bé l’esperit de perseverança associat al Kyokushin.

Tanmateix, aquesta interpretació filosòfica no s’ha de presentar necessàriament com una etimologia històrica definitivament demostrada.

OSU tampoc no es va originar exclusivament en Kyokushin ni se’n pot atribuir la creació a Masutatsu Oyama. La seva història està relacionada amb usos japonesos anteriors i amb ambients esportius, universitaris i marcials.

El Kyokushin va incorporar profundament OSU a la seva cultura, i l’Osu no Seishin — 押忍の精神 ha acabat representant una manera d’entendre els valors que han d’acompanyar el karateka tant dins com fora del dojo.